Mira els meus videos i segueix-me a @jordiventura11

martes, 9 de diciembre de 2008

UN CAP DE SETMANA INOBLIDABLE


Aquest cap de setmana serà inoblidable per tots els components del sènior de la UEM. I és que després de molts anys es tornava a jugar una final de Catalunya de lliga EBA, on per molts de nosaltres era la primera, i a més a casa, en el nostre Palau Josep Mora.

El que em fa més feliç és veure les grades plenes, amb la il·lusió que vam transmetre a la gent i els ànims que vam rebre per part de tothom. Per mi que porto tota la vida jugant a Mataró, és el més important, ja que de la mateixa manera que quan jo era petit i anava a veure els grans i em feien disfrutar i em feien venir ganes d'arribar un dia al primer equip, ara ens toca a nosaltres engrescar els més joves perquè un dia d'aquests ells omplin el Palau i ens sentim orgullosos tots plegats de formar part d'aquest gran Club que és la UNIÓ ESPORTIVA MATARÓ.

En aquests moments, que podrien ser dolorosos després de perdre una final, no ho són tant, i ens ha donat forces, per intentar l'any vinent tenir una nova oportunitat, perquè la il·lusió més gran que tinc és conseguir un campionat de Catalunya de lliga EBA amb la Unió.

1, 2, 3 UNIÓ!!!

SOM GROCS

martes, 23 de septiembre de 2008

BON INICI

Bon inici de lliga el d'aquest cap de setmana, l'equip va jugar conjuntat i amb mentalitat guanyadora en tot moment, davant d'un Igualada sempre perillós i molt competitiu durant tot el partit. És cert el tòpic, "és important començar guanyant" i més amb un calendari tant complicat al inici de lliga, ja que aquest cap de setmana viatgem a Montsó i després rebem al sempre complicat Granollers amb molts jugadors de qualitat contrastada a lliga EBA.

De fet, el bon ambient que respirem en el vestidor i els bons resultats que s'estan obtenint (a part d'aquesta primera victòria, cal destacar la classificació per la Final a 4 de la Copa Catalunya) , ens fa estar més alegres a la pista i amb una mica més de "xispa".

Espero que continuem amb aqusta línia de treball i que l'equip no es relaxi, perquè en aquesta lliga qualssevol equip pot guanyar en qualssevol camp.

1, 2, 3 ... UNIÓ!!!

lunes, 4 de agosto de 2008

UNA NOVA ETAPA

Aquest estiu ha estat el més emocionant i feliç de la meva vida. Per començar em vaig casar el passat 11 de juliol amb la meva estimada Eva, no oblidaré mai aquell dia, rodejat de la gent més estimada, encara que faltava algu... eh, josep maria? Posteriorment el viatge, a Nova York, simplement indescriptible, hi tornarem... I després a descansar una setmaneta a Punta Cana.

I ara, a preparar la temporada vinent. A córrer i a tirar cada dia, per tal de superar-nos la temporada vinent. També a preparar coses noves amb els cadets, per tornar a fer una altra gran temporada.

Així que ja us podeu preparar, torno de vacances amb les piles a tope!!!

martes, 27 de mayo de 2008

QUARTS DE CATALUNYA

Finalment,s'ha acabat la temporada! Faig un balanç realment molt positiu. Els jugadors han millorat tècnicament, en companyarisme (humanament), han viscut moments d'alegria (després d'un gran esforç) i moments de tristor (també després d'un gran esforç) i per aquest motiu, segur que han crescut com a jugadors i com a persones, perquè en la vida no tot ve sempre de cara i es guanya sempre, s'ha de saber guanyar i s'ha de saber perdre.

M'agradaria felicitar a la Penya pel gran treball que han fet aquesta temporada, potser un dels equips amb més talent i combinant un gran treball en defensa que no és fàcil d'inculcar en aquestes edats. Desitjo tota la sort del món a l'Albert i en Toni, que després de passar per Mataró han demostrat sobradament que poden ser molt importants per la Penya. Felicitar també al Barça, considero que són probablement l'equip més físic d'Espanya, amb molt de pes i força a prop de la cistella i probablement amb el millor base de la categoria, Josep Pérez, és una alegria veure'l jugar amb la facilitat que ho fa i molt ben acompanyat d'un dels jugadors més determinants de la categoria, en Gerard Colomé, a qui li desitjo també molta sort en el seu recorregut a can Barça. I com no, felicitar al Akasvayu Girona, perquè van guanyar el partit que tocava, van jugar millor que nosltres i ens van donar una lliçó. Molta sort a aquests tres equips en el próxim Campionat d'Espanya.

Estic molt satisfet del rendiment dels jugadors en aquesta final a 4 i molt orgullós de cadascun d'ells. El més normal era quedar quarts com ha estat al final, però s'ha plantat cara en tots els partits. Quan hi han equips superiors s'ha de reconèixer i felicitar-los. No marxo trist de vacances, ni dolgut, marxo i marxaran tots els nens contents i amb el cap ben alt, perquè han fet tot el que han pogut i han viscut una experiència que molts altres no han pogut viure.

Donar les gràcies una vegada més a aquests tres equips, perquè després d'una derrota és quan més aprenem, jo el primer i després els jugadors, no és bo guanyar-ho tot i després d'aquestes derrotes millorarem més, especialment la del Akasvayu, ho considero molt positiu pels jugadors en aquesta fase del aprenentatge, a vegades UNA DERROTA ÉS UNA VICTORIA!!! Per mi vosaltres ja sou uns CAMPIONS!!!

domingo, 18 de mayo de 2008

PALAU MÀGIC


Aquest diumenge, el infantil masculí de la Unió Esportiva Mataró ha guanyat 80 - 68 al C.B. Cornellà, després de perdre 48 - 46 a Cornellà la setmana passada. Aquesta victòria ens permet disputar la setmana que ve la Final a 4 pel Campionat de Catalunya.



El partit ha estat molt emocionant fins el final, el Cornellà guanyava de 10 en l'últim quart i tos els assitents al pavelló veia clara i merescuda la victòria del Cornellà, però la lluita i l'esforç dels jugadors mataronins ha permés capgirar el marcador en l'últim minut i fer esclatar d'euforia el públic local. Probablement sigui el millor partit que he viscut com entrenador.



Des d'aquí m'agradaria felicitar als aficionats del Cornellà pel seu comportament, als seus entrenadors per la gran temporada realitzada, perquè qualsevol dels dos equips es mereixia jugar la Final a 4, i finalment felicitar a tots els jugadors del Cornellà per fer-nos gaudir a tots els aficionats d'aquest esport del seu bàsquet.



També vull donar les gràcies als pares, germans i aficionats pel recolzament que han donat al equip en tota la temporada, la feina portada a terme per en Marc Kevin i en Jordi (delegat) i com no, dels veritables herois d'aquest joc, els jugadors, que ens han fet disfrutar d'aquest esport. Aquests nois tenen un cor molt gran i avui m'han fet sentir l'home més feliç del món, gràcies per tot!!!



Només dir-vos el de sempre: aquest partit ja s'ha acabat i ens podem oblidar, perquè la setmana que ve ens esperen: Barça, Penya i Akasvayu, però els bàsquet és 5 contra 5 i es começa 0 a 0 i somiar és gratis.



Gràcies a tothom!!!

domingo, 4 de mayo de 2008

PRIMERA EXPERIÈNCIA EN LA DOCÈNCIA



Feia temps que no actualitzava el blog, el fet és que he estat molt enfeinat, he estat treballant matí i tarda al col·legi Cor de Maria de Mataró, fent de professor de matemàtiques, física i química a alumnes de segon, tercer i quart d'ESO. L'experiència ha estat molt bona, he disfrutat molt ensenyant als alumnes, els quals han mostrat sempre interès i bon comportament. Desitjo continuar en aquest món de la docència que és el que més m'agrada, si no pot ser per aquest curs, que sigui pel curs vinent.


Així, doncs, a partir d'ara tornaré a escriure amb més regularitat.

miércoles, 19 de marzo de 2008

ENTRENADORS O EDUCADORS? QUÈ SOM?


La tasca d'entrenador en tots els esports, ja siguin individuals o col·lectius, no s'acaben en les tasques d'entrenament, sinó que també ens hem de considerar educadors, en tots els sentits. Si pensem en el bàsquet, estem transmitin una serie de valors als joves jugadors que els seran de gran profit al llarg de la seva vida, aquests valors poden ser tant importants com: lluitar davant les dificultats, esforçar-se dia a dia, el treball en equip, l'amistat, el respecte, una bona actitut davant el treball, un afany de superació, saber guanyar, saber perdre, acceptar les injusticies, saber perdonar, acceptar els errors o correccions del entrenador, animar als companys, ser generós, sacrificar-se per l'equip i molts altres valors que de ben segur hi són.


Els nens i nenes que s'inicien en el bàsquet han de sentir l'energia i la il·lusió del seu entrenador per aquell esport perquè sinó el que estarem fent és desanimar a un nen o nena i el més probable és que deixi la pràctica d'aquell esport, perquè no hem sabut transmetre a aquell jove jugador la màgia del bàsquet i us puc ben assegurar que els nens de petits vibren amb el bàsquet.


Durant els anys que faig d'entrenador he vist fer grans bronques a nens en edat pre-mini / mini, quina pena, penso. Realment algu creu que un nen/a de 8 anys fa les coses malament perquè vol? Pregunta tonta, tots sabem la resposta. Segurament si ho fa malament és perquè l'entrenador no l'ha ensenyat més i si creu que d'aquesta manera l'està motivant, que es posi en el seu lloc, si en la seva feina treballa millor quan l'esbronquen cada vegada que s'equivoca o prefereix que li expliquin perquè s'ha equivocat i com fer-ho millor la següent vegada.


L'entrenador ha de ser la prolongació del professor fora de les aules i en aquella activitat extraescolar que tria el nen/a perquè li agrada, per tant, intentem entrenar educant, perquè aquests joves són el futur de la nostra societat.

lunes, 10 de marzo de 2008

EL PALAU ES TORNA BOIG

Aquest cap de setmana vam jugar al palau Josep Mora contra el Nexus Olesa, un gran equip amb jugadors ex-ACB i amb molta experiència en aquesta lliga. Sincerament, els tres primers quarts van ser molt dolents per part nostre, el Olesa ens va superar amb claredat i es mereixien guanyar el partit. Al principi del 4rt. periode perdiem per 13 punts (39-52), però llavors va succeir el que ningú s'esperava, un equip pràcticament mort com erem nosaltres, ferits en l'orgull i encoratjats per un esplèndit públic, vam sortir com feres indomables a donar la volta en el marcador, i amb un Iki dominant com mai sota els taulers i un millor joc col·lectiu en atac vam aconseguir un parcial de 27-3, on els jugadors de l'Olesa no es podien creure el que va succeir i es que nosaltres tampoc, senzillament va ser LA MAGIA DEL PALAU!!!
S'ha d'agrair al nombrós públic que va assistir dissabte al partit, sense ells no hagués estat possible la victòria, junts som més forts!!!

lunes, 25 de febrero de 2008

INFANTILS MASCULÍ I FEMENÍ

Bons partits el d'aquest cap de setmana dels infantil "A" masculí i femení. El infantil femení jugava a la gàbia el dissabte a les 10:30 contra el Sarrià (ex-equip del Barça de l'any passat), un mal inici del partit de les jugadores del Mataró, sota el meu punt de vista degut a un excesiu respecte per part de les jugadores, va fer que durant el primer quart el Sarrià marxés en marcador per més de 20 punts i a estones del segon quart la diferència era pròxima a la trentena de punts, però les jugadores guiades per en Màrius van saber reaccionar i acabar el segon quart amb una diferència desfavorable d'uns 20 punts. A la represa, una pressió asfixiant del Mataró va permetre reduir distàncies, fins arribar en el últim minut del partit a situar-se per davant en el marcador, llavors Sarrià va empatar i després de la jugada estudiada a falta de 10 segons per acabar el partit, Anso va provocar una falta a l'últim segon del partit, que anotant un tir lliure feia gunyador del partit al Mataró després d'una remuntada èpica, malauradament va fallar els dos tirs lliures i el Sarrià va guanyar el partit a la pròrroga. Malgrat això, va ser un partit mot emocionant el que ens van ferir aquests dos equips i espero que d'ara endavant les jgadores creguin més en les seves possibilitats, perquè si haguéssin jugat tot el partit amb el mateix entusiasme, concentració i valentia que els dos últims quarts podrien haver guanyat de carrer a un dels favorits a la final a 4 del campionat de Catalunya.



Després d'aquest partit, jugàvem amb l'infantil masculí contra l'Hospitalet, partit que realment em feia una mica de por, perquè després del partit del Barça i del excel·lent resultat aconseguit, no volia que l'equip es relaxés i durant la setmana no vam poder treballar amb normalitat, ja que en Marc i en Joan no van poder entrenar degut a dues lesions (espero que us recupereu aviat perquè l'equip us necessita) i altres jugadors van estar malalts almenys un dia, com en Víctor, Xevi, Aitor i Pol. Cal dir, doncs, que l'actitud va tornar a ser molt bona i després d'un molt bon primer quart on vam marxar en el marcador per més de 20 punts, vam acabar jugant un partit molt còmode. Cal destacar el debut i bon partit que va realitzar Sergi Pruna, després de realitzar un únic entrenament es va adaptar molt bé a l'equip.

Recordo el comentari que vaig fer la setmana passada, no s'ha fet res i hem de seguir treballant amb humilitat i esforçar-nos en cada entrenament per ser millors jugadors.

viernes, 22 de febrero de 2008

THE BEST THERE EVER WAS. THE BEST THERE EVER WILL BE

M'agradaria recordar la primera publicació que vaig fer en el blog, ja que ell segueix sent la meva font d'inspiració.

Què dir de Michael Jordan que no s'hagi dit mai? És difícil, la veritat sigui dita, però bé intentaré expressar el que sento sobre aquest superhome. M'ha ensenyat a no rendir-me davant les dificultats, a entrenar tant tècnica com físicament per ser superior als adversaris, a sacrificar-me dia a dia, a voler ser el millor en tot el que faig, a disfrutar del bàsquet i moltes més coses. Tinc prop de 50 videos de partits dels Chicago Bulls amb el número 23 i podria dir que en cada un sempre hi ha alguna jugada que et fa posar la pell de gallina. El que més destaco d'ell és la força mental, no només per arribar a ser el millor, sinó per conservar-se en aquest estatus, tothom estava convençut que mentre ell jugués cap altre equip tindria opcions a guanyar la NBA, la seva superioritat respecte la resta de jugadors era grandiosa, els finals de partit fantàstics, tots els seguidors, entrenadors, jugadors i adversaris sabien que es jugaria ell el últim tir, però una vegada rera altre sempre aconseguia fer-me aixecar del sofà i posar-me les mans al cap, simplement increïble.

Moltes són les vegades que he somiat en ser algun dia com ell o en fer una de les seves cistelles increïbles o en anotar la cistella de la victòria en una final, però després em desperto i t'adones que fas el que pots, mentre que ell feia el que volia i quan volia.

Sempre recordaré l'estiu del 1999, aquell any vaig assistir com a jugador al campus de bàsquet Michael Jordan Flight School a Santa Barbara, al costat de Los Angeles, tenia una gran il·lusió per veure de prop al meu ídol, però sempre marcarà la meva vida el 5 d'agost del 1999, quan vaig tenir la gran sort i privilegi de jugar un 1x1 contra Michael Jordan i davant de tots els jugadors del campus, òbviament va guanyar ell, però això era el de menys, un dels somnis que havia tingut des de més petit s'havia complert i no només vaig veure el meu ídol sinó que a més el vaig tocar i jugar un 1 contra 1 d'exhibició. Sempre recordaré aquell dia com un dels més feliços de la meva vida, esportivament parlant.

Per tot això i molt més, aquest video és un homenatge al que considero millor jugador del món de tots els temps, Michael Jordan gràcies per haver existit i fer-nos disfrutar tant.



jueves, 21 de febrero de 2008

NO S'HA FET RES!!!


Diumenge, dia 17 de febrer, vam perdre el primer partit oficial de la temporada, davant del AXA F.C. Barcelona per un ajustat 55 - 47.
Sembla un gran resultat, ho és! podria haver estat millor, també! podria haver estat pitjor, segur! el que està clar és que una derrota és una derrota! i de les derrotes s'aprén! per això estàvem contents després del partit, perquè aquesta derrota ens ajudarà a millorar, a no creure'ns que som millors que ningú i a seguir treballant amb la humilitat que sempre ens ha caracteritzat.
Tal com dic en el títol: no s'ha fet res!!! No vam fer el millor partit de la temporada en atac, tampoc en defensa, però la actitut mostrada va ser la millor en molts anys!!! gràcies a aquesta actitut vam tenir entre les cordes al actual campió de la Minicopa d'Espanya. Al principi de la temporada ningú creia en les possibilitats d'aquest equip, ara molta gent hi creu, però quan ens creiem els millors és quan més mal ens farem, perquè les estrelles volen molt alt i a la terra només hi han estrellats.
Necessitem treballar més que ningú, seguir aprenent tècnicament, evolucionar en el joc d'equip, millorar en defensa i jugar i entrenar amb la mateixa il·lusió del primer dia de pretemporada si volem tornar a plantar cara al Barça, la penya, el Cornellà o el Akasvallu, però també ho em de fer si volem guanyar els altres equips. En el bàsquet tothom pot guanyar contra qualsevol equip, el bàsquet és cinc contra cinc i es comença zero a zero, tant sols s'ha de fer un punt més que l'equip contrari, però la manera d'aconseguir-ho és el que fa gran aquest esport.
Felicitats pel partit a tots els membres del equip, pares i seguidors, però recordeu: NO S'HA FET RES!!!