PALAU MÀGIC

Aquest diumenge, el infantil masculí de la Unió Esportiva Mataró ha guanyat 80 - 68 al C.B. Cornellà, després de perdre 48 - 46 a Cornellà la setmana passada. Aquesta victòria ens permet disputar la setmana que ve la Final a 4 pel Campionat de Catalunya.

El partit ha estat molt emocionant fins el final, el Cornellà guanyava de 10 en l'últim quart i tos els assitents al pavelló veia clara i merescuda la victòria del Cornellà, però la lluita i l'esforç dels jugadors mataronins ha permés capgirar el marcador en l'últim minut i fer esclatar d'euforia el públic local. Probablement sigui el millor partit que he viscut com entrenador.

Des d'aquí m'agradaria felicitar als aficionats del Cornellà pel seu comportament, als seus entrenadors per la gran temporada realitzada, perquè qualsevol dels dos equips es mereixia jugar la Final a 4, i finalment felicitar a tots els jugadors del Cornellà per fer-nos gaudir a tots els aficionats d'aquest esport del seu bàsquet.

També vull donar les gràcies als pares, germans i aficionats pel recolzament que han donat al equip en tota la temporada, la feina portada a terme per en Marc Kevin i en Jordi (delegat) i com no, dels veritables herois d'aquest joc, els jugadors, que ens han fet disfrutar d'aquest esport. Aquests nois tenen un cor molt gran i avui m'han fet sentir l'home més feliç del món, gràcies per tot!!!

Només dir-vos el de sempre: aquest partit ja s'ha acabat i ens podem oblidar, perquè la setmana que ve ens esperen: Barça, Penya i Akasvayu, però els bàsquet és 5 contra 5 i es começa 0 a 0 i somiar és gratis.

Gràcies a tothom!!!

PRIMERA EXPERIÈNCIA EN LA DOCÈNCIA

Feia temps que no actualitzava el blog, el fet és que he estat molt enfeinat, he estat treballant matí i tarda al col·legi Cor de Maria de Mataró, fent de professor de matemàtiques, física i química a alumnes de segon, tercer i quart d'ESO. L'experiència ha estat molt bona, he disfrutat molt ensenyant als alumnes, els quals han mostrat sempre interès i bon comportament. Desitjo continuar en aquest món de la docència que és el que més m'agrada, si no pot ser per aquest curs, que sigui pel curs vinent.

Així, doncs, a partir d'ara tornaré a escriure amb més regularitat.

ENTRENADORS O EDUCADORS? QUÈ SOM?

La tasca d'entrenador en tots els esports, ja siguin individuals o col·lectius, no s'acaben en les tasques d'entrenament, sinó que també ens hem de considerar educadors, en tots els sentits. Si pensem en el bàsquet, estem transmitin una serie de valors als joves jugadors que els seran de gran profit al llarg de la seva vida, aquests valors poden ser tant importants com: lluitar davant les dificultats, esforçar-se dia a dia, el treball en equip, l'amistat, el respecte, una bona actitut davant el treball, un afany de superació, saber guanyar, saber perdre, acceptar les injusticies, saber perdonar, acceptar els errors o correccions del entrenador, animar als companys, ser generós, sacrificar-se per l'equip i molts altres valors que de ben segur hi són.

Els nens i nenes que s'inicien en el bàsquet han de sentir l'energia i la il·lusió del seu entrenador per aquell esport perquè sinó el que estarem fent és desanimar a un nen o nena i el més probable és que deixi la pràctica d'aquell esport, perquè no hem sabut transmetre a aquell jove jugador la màgia del bàsquet i us puc ben assegurar que els nens de petits vibren amb el bàsquet.

Durant els anys que faig d'entrenador he vist fer grans bronques a nens en edat pre-mini / mini, quina pena, penso. Realment algu creu que un nen/a de 8 anys fa les coses malament perquè vol? Pregunta tonta, tots sabem la resposta. Segurament si ho fa malament és perquè l'entrenador no l'ha ensenyat més i si creu que d'aquesta manera l'està motivant, que es posi en el seu lloc, si en la seva feina treballa millor quan l'esbronquen cada vegada que s'equivoca o prefereix que li expliquin perquè s'ha equivocat i com fer-ho millor la següent vegada.

L'entrenador ha de ser la prolongació del professor fora de les aules i en aquella activitat extraescolar que tria el nen/a perquè li agrada, per tant, intentem entrenar educant, perquè aquests joves són el futur de la nostra societat.

EL PALAU ES TORNA BOIG

Aquest cap de setmana vam jugar al palau Josep Mora contra el Nexus Olesa, un gran equip amb jugadors ex-ACB i amb molta experiència en aquesta lliga. Sincerament, els tres primers quarts van ser molt dolents per part nostre, el Olesa ens va superar amb claredat i es mereixien guanyar el partit. Al principi del 4rt. periode perdiem per 13 punts (39-52), però llavors va succeir el que ningú s'esperava, un equip pràcticament mort com erem nosaltres, ferits en l'orgull i encoratjats per un esplèndit públic, vam sortir com feres indomables a donar la volta en el marcador, i amb un Iki dominant com mai sota els taulers i un millor joc col·lectiu en atac vam aconseguir un parcial de 27-3, on els jugadors de l'Olesa no es podien creure el que va succeir i es que nosaltres tampoc, senzillament va ser LA MAGIA DEL PALAU!!!

S'ha d'agrair al nombrós públic que va assistir dissabte al partit, sense ells no hagués estat possible la victòria, junts som més forts!!!

INFANTILS MASCULÍ I FEMENÍ

Bons partits el d'aquest cap de setmana dels infantil "A" masculí i femení. El infantil femení jugava a la gàbia el dissabte a les 10:30 contra el Sarrià (ex-equip del Barça de l'any passat), un mal inici del partit de les jugadores del Mataró, sota el meu punt de vista degut a un excesiu respecte per part de les jugadores, va fer que durant el primer quart el Sarrià marxés en marcador per més de 20 punts i a estones del segon quart la diferència era pròxima a la trentena de punts, però les jugadores guiades per en Màrius van saber reaccionar i acabar el segon quart amb una diferència desfavorable d'uns 20 punts. A la represa, una pressió asfixiant del Mataró va permetre reduir distàncies, fins arribar en el últim minut del partit a situar-se per davant en el marcador, llavors Sarrià va empatar i després de la jugada estudiada a falta de 10 segons per acabar el partit, Anso va provocar una falta a l'últim segon del partit, que anotant un tir lliure feia gunyador del partit al Mataró després d'una remuntada èpica, malauradament va fallar els dos tirs lliures i el Sarrià va guanyar el partit a la pròrroga. Malgrat això, va ser un partit mot emocionant el que ens van ferir aquests dos equips i espero que d'ara endavant les jgadores creguin més en les seves possibilitats, perquè si haguéssin jugat tot el partit amb el mateix entusiasme, concentració i valentia que els dos últims quarts podrien haver guanyat de carrer a un dels favorits a la final a 4 del campionat de Catalunya.

Després d'aquest partit, jugàvem amb l'infantil masculí contra l'Hospitalet, partit que realment em feia una mica de por, perquè després del partit del Barça i del excel·lent resultat aconseguit, no volia que l'equip es relaxés i durant la setmana no vam poder treballar amb normalitat, ja que en Marc i en Joan no van poder entrenar degut a dues lesions (espero que us recupereu aviat perquè l'equip us necessita) i altres jugadors van estar malalts almenys un dia, com en Víctor, Xevi, Aitor i Pol. Cal dir, doncs, que l'actitud va tornar a ser molt bona i després d'un molt bon primer quart on vam marxar en el marcador per més de 20 punts, vam acabar jugant un partit molt còmode. Cal destacar el debut i bon partit que va realitzar Sergi Pruna, després de realitzar un únic entrenament es va adaptar molt bé a l'equip.

Recordo el comentari que vaig fer la setmana passada, no s'ha fet res i hem de seguir treballant amb humilitat i esforçar-nos en cada entrenament per ser millors jugadors.

THE BEST THERE EVER WAS. THE BEST THERE EVER WILL BE

Què dir de Michael Jordan que no s'hagi dit mai? És difícil, la veritat sigui dita, però bé intentaré expressar el que sento sobre aquest superhome. M'ha ensenyat a no rendir-me davant les dificultats, a entrenar tant tècnica com físicament per ser superior als adversaris, a sacrificar-me dia a dia, a voler ser el millor en tot el que faig, a disfrutar del bàsquet i moltes més coses. Tinc prop de 50 videos de partits dels Chicago Bulls amb el número 23 i podria dir que en cada un sempre hi ha alguna jugada que et fa posar la pell de gallina. El que més destaco d'ell és la força mental, no només per arribar a ser el millor, sinó per conservar-se en aquest estatus, tothom estava convençut que mentre ell jugués cap altre equip tindria opcions a guanyar la NBA, la seva superioritat respecte la resta de jugadors era grandiosa, els finals de partit fantàstics, tots els seguidors, entrenadors, jugadors i adversaris sabien que es jugaria ell el últim tir, però una vegada rera altre sempre aconseguia fer-me aixecar del sofà i posar-me les mans al cap, simplement increïble.

Moltes són les vegades que he somiat en ser algun dia com ell o en fer una de les seves cistelles increïbles o en anotar la cistella de la victòria en una final, però després em desperto i t'adones que fas el que pots, mentre que ell feia el que volia i quan volia.

Sempre recordaré l'estiu del 1999, aquell any vaig assistir com a jugador al campus de bàsquet Michael Jordan Flight School a Santa Barbara, al costat de Los Angeles, tenia una gran il·lusió per veure de prop al meu ídol, però sempre marcarà la meva vida el 5 d'agost del 1999, quan vaig tenir la gran sort i privilegi de jugar un 1x1 contra Michael Jordan i davant de tots els jugadors del campus, òbviament va guanyar ell, però això era el de menys, un dels somnis que havia tingut des de més petit s'havia complert i no només vaig veure el meu ídol sinó que a més el vaig tocar i jugar un 1 contra 1 d'exhibició. Sempre recordaré aquell dia com un dels més feliços de la meva vida, esportivament parlant.

Per tot això i molt més, aquest video és un homenatge al que considero millor jugador del món de tots els temps, Michael Jordan gràcies per haver existit i fer-nos disfrutar tant.

NO S'HA FET RES!!!

Diumenge, dia 17 de febrer, vam perdre el primer partit oficial de la temporada, davant del AXA F.C. Barcelona per un ajustat 55 - 47.

Sembla un gran resultat, ho és! podria haver estat millor, també! podria haver estat pitjor, segur! el que està clar és que una derrota és una derrota! i de les derrotes s'aprén! per això estàvem contents després del partit, perquè aquesta derrota ens ajudarà a millorar, a no creure'ns que som millors que ningú i a seguir treballant amb la humilitat que sempre ens ha caracteritzat.

Tal com dic en el títol: no s'ha fet res!!! No vam fer el millor partit de la temporada en atac, tampoc en defensa, però la actitut mostrada va ser la millor en molts anys!!! gràcies a aquesta actitut vam tenir entre les cordes al actual campió de la Minicopa d'Espanya. Al principi de la temporada ningú creia en les possibilitats d'aquest equip, ara molta gent hi creu, però quan ens creiem els millors és quan més mal ens farem, perquè les estrelles volen molt alt i a la terra només hi han estrellats.

Necessitem treballar més que ningú, seguir aprenent tècnicament, evolucionar en el joc d'equip, millorar en defensa i jugar i entrenar amb la mateixa il·lusió del primer dia de pretemporada si volem tornar a plantar cara al Barça, la penya, el Cornellà o el Akasvallu, però també ho em de fer si volem guanyar els altres equips. En el bàsquet tothom pot guanyar contra qualsevol equip, el bàsquet és cinc contra cinc i es comença zero a zero, tant sols s'ha de fer un punt més que l'equip contrari, però la manera d'aconseguir-ho és el que fa gran aquest esport.

Felicitats pel partit a tots els membres del equip, pares i seguidors, però recordeu: NO S'HA FET RES!!!