Mira els meus videos de Youtube i segueix-me a Twitter @jordiventura11

domingo, 6 de septiembre de 2009

SOM EQUIP DE PREFERENT



Felicitats a tots els jugadors del cadet A masculí. Aquest cap de setmana s'ha aconseguit l'objectiu que ens vam marcar fa tres setmanes i mitja, guanyant al Puigcerver La Salle Reus i al CB Tarragona. Dos equips que novament ens han donat una lliçó de bàsquet, però que s'ha aconseguit resoldre amb molt de patiment i companyarisme. Aquest és el veritable secret del equip.


Ara ens toca seguir treballant amb tota la IL·LUSIÓ del món per jugar contra els millors equips de Catalunya. Això no ha fet més que començar.


Moltes felicitats!!

miércoles, 22 de julio de 2009

VACANCES?



Ja portem un bon temps de vacances, almenys pel que fa esportivament parlant, sense entrenaments ni partits. Hi ha molts jugadors que utilitzen aquest temps per desconnectar, altres per fer un campus d'una, dos o tres setmanes, fins hi tot, de quatre setmanes.




Tot el que faci la gent és igual de respetable i tothom ha tingut estius de tot tipus. La meva reflexió, i que ja fa unes setmanes que pensava en exposar-la és la següent. Per mi a l'estiu és on pot millorar més un jugador d'una temporada en una altra i en aquests mesos hi pot haver una millora molt gran, més que durant la temporada respecte la resta de jugadors. M'explico, durant la temporada tots els jugadors entrenen, per tant la millora entre uns i altres dependrà de l'exigència de cada jugador, del seu talent i, també, podríem dir dels companys del equip. Però, a l'estiu hi ha jugadors que no entrenen, d'altres que van a tirar algun dia, d'altres que de tant en tant van a jugar i altres que entrenen. I entrenar, no és només fer bàsquet, es pot entrenar l'aspecte físic, millorar la mecànica de tir, el domini de pilota, la passada, la defensa, el 1x1, el 2x2, etc.




Per fer tot això, cal una mentalitat i sacrifici diari, que perdoneu-me que digui, per desgràcia, veig a molt pocs jugadors de bàsquet actualment. Això sí, veig molts pares que volen que el seu fill triomfi, no tots, n'hi ha que toquen amb els peus a terra. Però, és clar, moltes vegades la voluntat dels pares és major que la dels fills. Quantes vegades ha anat el seu fill a entrenar-se per ser millor jugador aquest estiu? Aquest estiu faré 28 anys, porto més de 40 entrenaments individuals en el que portem de vacances, però encara vull millorar, cada any ser millor que l'anterior, i aquesta és la meva mentalitat. Hi ha dies que estàs cansat, no tens ganes, estàs a gust a la platja, marxes de vacances... però has de ser fort de mentalitat, i dir NO, haig d'entrenar! Vull millorar!




Potser hi haurà gent que dirà aquest tio està boig, o és un friki! Potser sí! Però, jo sóc feliç jugant a bàsquet i si vols ser millor que els adversaris t'has d'entrenar i cuidar. Tal com deia un antic entrenador: "Com més bon jugador siguis millor t'ho passaràs jugant".




De totes maneres, feu el que feu i estigueu on estigueu us desitjo a tots unes bones vacances!

domingo, 24 de mayo de 2009

REFLEXIONEM



Les estrelles estan al cel, a la terra només hi han estrellats! Les estrelles surten de nit, mentres nosaltres dormim, per jugar durant el dia!


No ho oblideu mai!!!


Som grocs!!

lunes, 18 de mayo de 2009

MAGNIFIQUE


Aquest cap de setmana vam anar a França, a la bonica ciutat de Chalon, a jugar un torneig per jugadors nascuts en el 1994, conjuntament amb el cadet B femení.


No tinc paraules d'agraïment i d'admiració envers els jugadors per expressar el que m'han fet sentir, han fet un torneig increïble, sense perdre cap partit i guanyant equips molt forts físicament i amb grans individualitats. No explicaré res dels partits, és impossible entendre-ho si no s'estava allà present, no recordo una alegria esportiva i satisfacció igual. L'equip va demostrar davant de prop de 500 persones que el joc d'equip unit a les ganes, entusiasme, entrega, companyarisme, solidaritat i tot el que pugui significar la paraula EQUIP està molt per sobre a les individualitats de jugadors anàrquics i sense sentiments a la camiseta que vesteixen.


Només desitjo una cosa, que aquesta "xispa" que els fa tant especials no s'apagui mai, aquesta "xispa" us fa diferents a altres equips més alts, més forts o amb millors individualitats i això només ho podeu fer vosaltres. Això no s'ensenya ni s'aprén, es porta dins vostre i per això us fa especials.


Vam arribar a les 5 del matí i vaig anar a dormir pensant en la gran final i me llevat a les 9:30 per anar a treballar i seguia pensant en el partit. Crec que no he estat l'únic, segur que tots els pares que van venir encara estant parlant del partit.


Moltes gràcies a tots els jugadors i pares.


Visca la Unió i

Visca la mare que us va parir!!

domingo, 10 de mayo de 2009

SALVATS


Finalment, després de patir molt durant els últims mesos, el sènior "A" masculí ha salvat la categoria EBA en la darrera jornada. Ara toca disfrutar d'aquestes vacances i agafar forces i omplir el sac d'il·lusions per la propera temporada.


Agraïr a tots els aficionats que ens han animat en els partits de casa i molt especialment aquells que es desplaçaven fora del Maresme per veure guanyar casi sempre al seu equip, perquè enguany s'han guanyat 9 partits fora de casa per només 4 en el Palau Josep Mora, fet inesperat i que si haguèssim estat igual de regulars a casa igual que a fora, ara estaríem parlant de a les portes de les fases d'ascens i no del descens de categoria.


Som Grocs!!!

domingo, 22 de febrero de 2009

PER FI... GUANYEM!!


Després de set derrotes consecutives, el sènior "A" ha tornat a guanyar, i ho ha fet a la pista del segon classificat, el Sabadell, pel resultat de 65 a 83.


Ha estat un partit molt més ajustat del que reflexa el marcador final, aquesta victòria ens ha de servir per confiar més amb nosaltres mateixos i segur que sortirem d'aquesta situació complicada.

viernes, 13 de febrero de 2009

EL BÀSQUET ÉS FÀCIL

El bàsquet és molt fàcil, tal com deia un amic meu, només es tracte de ficar-la. Mireu aquest video i veureu que no us enganyo. http://www.youtube.com/watch?v=fsD5OZGIy-g

domingo, 8 de febrero de 2009

CARTA A OBAMA

La setmana passada, en el col·legi on treballo, vaig anar a fer una substitució d'una professora que estava malalta, amb el grup de primer d'ESO,així que vaig decidir fer una activitat diferent. Vaig parlar als alumnes d'una de les actualitats del moment, l'entrada a la presidència dels Estats Units, del senyor Barack Obama. Així que després de situar-los en el panorama, els vaig demanar que cadascú escrivís una carta a Obama i que després ja faria un resum de totes i li enviaria a la Casa Blanca. Aquesta és la carta, ara només falta que a la classe d'anglès la tradueixin i llavors li enviarem.


Al Presidente de los EE.UU. de Norte América.
Sr. Barack Hussein Obama.

Distinguido Señor :

Somos unos alumnos de un colegio de España, llamado Divina Providencia de Mataró, somos unos niños de doce años como otros, un grano de arena más en una montaña, como una gota de agua en un océano. Le escribimos esta carta porqué nos interesa lo que sucede en el mundo en los últimos días. Vemos su imagen y su nombre en todos los canales españoles, sabemos que se espera mucho de usted.

Como habitantes de esta Tierra que tantos problemas tiene y conscientes de que Estados Unidos es una gran influencia a nivel mundial, le pedimos que ayude, juntamente con Presidentes de otros países, a parar la guerra de Irak, que tanto daño y sufrimiento esta haciendo en todos los países involucrados, nosotros como niños no nos gustaría vivir en esa situación, pero desde la distancia lloramos sus muertes y no queremos vivir en un mundo de violencia y racismo.

Nos alegramos y le felicitamos por el resultado de las pasadas elecciones americanas, sabemos la importancia mundial de que haya sido elegido y ser el primer Presidente negro de la historia de Estados Unidos, creemos que será muy buen Presidente y su elección va a ser un paso más a favor de la lucha contra el racismo. En España, hay cada vez más el problema del racismo, porqué familias de países con problemas vienen aquí a rehacer su vida, nosotros en nuestra clase compartimos pupitres con niños sudamericanos, árabes, africanos e incluso chinos. Todos nosotros nos llevamos bien, y le enseñamos al chico chino a hablar nuestro idioma, las costumbres, jugamos en el patio con todos ellos y reímos y lloramos juntos, entonces nos preguntamos, si nosotros podemos, porqué no pueden los mayores o los dirigentes de los países. Creemos en usted y esperamos que ayude a cambiar el mundo.

También nos preocupa la pobreza en el tercer mundo, no le pedimos que coja la barita mágica y lo solucione en un abrir y cerrar de ojos, pero sí que con la colaboración con otros dirigentes de países con poder económico como el suyo, ayude a esos países, que puedan vivir una vida feliz como la nuestra, porqué nadie puede elegir donde nacer y en qué condiciones vivir, pero no es justo que unos tengan tantas cosas y otras tan pocas. No sabemos como se puede solucionar, pero puede que alguien encuentre la fórmula correcta y nos haga a todos un poco más felices.

Nos gustaría conocerle en persona, pero creemos que va a ser imposible, así que el día que quiera unas buenas vacaciones venga a ver España, seguro que le encantará.

Sin nada más que decirle, agradecerle sinceramente el detalle de dejarnos un rato de su tiempo para leer esta carta y le animamos a que siga adelante con sus ideas y proyectos para el futuro de Estados Unidos y del mundo.


Muchas gracias

Clase de 1º de ESO del Colegio Divina Providencia de Mataró (Barcelona) España