La tasca d'entrenador en tots els esports, ja siguin individuals o col·lectius, no s'acaben en les tasques d'entrenament, sinó que també ens hem de considerar educadors, en tots els sentits. Si pensem en el bàsquet, estem transmitin una serie de valors als joves jugadors que els seran de gran profit al llarg de la seva vida, aquests valors poden ser tant importants com: lluitar davant les dificultats, esforçar-se dia a dia, el treball en equip, l'amistat, el respecte, una bona actitut davant el treball, un afany de superació, saber guanyar, saber perdre, acceptar les injusticies, saber perdonar, acceptar els errors o correccions del entrenador, animar als companys, ser generós, sacrificar-se per l'equip i molts altres valors que de ben segur hi són.
Els nens i nenes que s'inicien en el bàsquet han de sentir l'energia i la il·lusió del seu entrenador per aquell esport perquè sinó el que estarem fent és desanimar a un nen o nena i el més probable és que deixi la pràctica d'aquell esport, perquè no hem sabut transmetre a aquell jove jugador la màgia del bàsquet i us puc ben assegurar que els nens de petits vibren amb el bàsquet.
Durant els anys que faig d'entrenador he vist fer grans bronques a nens en edat pre-mini / mini, quina pena, penso. Realment algu creu que un nen/a de 8 anys fa les coses malament perquè vol? Pregunta tonta, tots sabem la resposta. Segurament si ho fa malament és perquè l'entrenador no l'ha ensenyat més i si creu que d'aquesta manera l'està motivant, que es posi en el seu lloc, si en la seva feina treballa millor quan l'esbronquen cada vegada que s'equivoca o prefereix que li expliquin perquè s'ha equivocat i com fer-ho millor la següent vegada.
L'entrenador ha de ser la prolongació del professor fora de les aules i en aquella activitat extraescolar que tria el nen/a perquè li agrada, per tant, intentem entrenar educant, perquè aquests joves són el futur de la nostra societat.
