INFANTILS MASCULÍ I FEMENÍ

Bons partits el d'aquest cap de setmana dels infantil "A" masculí i femení. El infantil femení jugava a la gàbia el dissabte a les 10:30 contra el Sarrià (ex-equip del Barça de l'any passat), un mal inici del partit de les jugadores del Mataró, sota el meu punt de vista degut a un excesiu respecte per part de les jugadores, va fer que durant el primer quart el Sarrià marxés en marcador per més de 20 punts i a estones del segon quart la diferència era pròxima a la trentena de punts, però les jugadores guiades per en Màrius van saber reaccionar i acabar el segon quart amb una diferència desfavorable d'uns 20 punts. A la represa, una pressió asfixiant del Mataró va permetre reduir distàncies, fins arribar en el últim minut del partit a situar-se per davant en el marcador, llavors Sarrià va empatar i després de la jugada estudiada a falta de 10 segons per acabar el partit, Anso va provocar una falta a l'últim segon del partit, que anotant un tir lliure feia gunyador del partit al Mataró després d'una remuntada èpica, malauradament va fallar els dos tirs lliures i el Sarrià va guanyar el partit a la pròrroga. Malgrat això, va ser un partit mot emocionant el que ens van ferir aquests dos equips i espero que d'ara endavant les jgadores creguin més en les seves possibilitats, perquè si haguéssin jugat tot el partit amb el mateix entusiasme, concentració i valentia que els dos últims quarts podrien haver guanyat de carrer a un dels favorits a la final a 4 del campionat de Catalunya.

Després d'aquest partit, jugàvem amb l'infantil masculí contra l'Hospitalet, partit que realment em feia una mica de por, perquè després del partit del Barça i del excel·lent resultat aconseguit, no volia que l'equip es relaxés i durant la setmana no vam poder treballar amb normalitat, ja que en Marc i en Joan no van poder entrenar degut a dues lesions (espero que us recupereu aviat perquè l'equip us necessita) i altres jugadors van estar malalts almenys un dia, com en Víctor, Xevi, Aitor i Pol. Cal dir, doncs, que l'actitud va tornar a ser molt bona i després d'un molt bon primer quart on vam marxar en el marcador per més de 20 punts, vam acabar jugant un partit molt còmode. Cal destacar el debut i bon partit que va realitzar Sergi Pruna, després de realitzar un únic entrenament es va adaptar molt bé a l'equip.

Recordo el comentari que vaig fer la setmana passada, no s'ha fet res i hem de seguir treballant amb humilitat i esforçar-nos en cada entrenament per ser millors jugadors.

THE BEST THERE EVER WAS. THE BEST THERE EVER WILL BE

M'agradaria recordar la primera publicació que vaig fer en el blog, ja que ell segueix sent la meva font d'inspiració.

Què dir de Michael Jordan que no s'hagi dit mai? És difícil, la veritat sigui dita, però bé intentaré expressar el que sento sobre aquest superhome. M'ha ensenyat a no rendir-me davant les dificultats, a entrenar tant tècnica com físicament per ser superior als adversaris, a sacrificar-me dia a dia, a voler ser el millor en tot el que faig, a disfrutar del bàsquet i moltes més coses. Tinc prop de 50 videos de partits dels Chicago Bulls amb el número 23 i podria dir que en cada un sempre hi ha alguna jugada que et fa posar la pell de gallina. El que més destaco d'ell és la força mental, no només per arribar a ser el millor, sinó per conservar-se en aquest estatus, tothom estava convençut que mentre ell jugués cap altre equip tindria opcions a guanyar la NBA, la seva superioritat respecte la resta de jugadors era grandiosa, els finals de partit fantàstics, tots els seguidors, entrenadors, jugadors i adversaris sabien que es jugaria ell el últim tir, però una vegada rera altre sempre aconseguia fer-me aixecar del sofà i posar-me les mans al cap, simplement increïble.

Moltes són les vegades que he somiat en ser algun dia com ell o en fer una de les seves cistelles increïbles o en anotar la cistella de la victòria en una final, però després em desperto i t'adones que fas el que pots, mentre que ell feia el que volia i quan volia.

Sempre recordaré l'estiu del 1999, aquell any vaig assistir com a jugador al campus de bàsquet Michael Jordan Flight School a Santa Barbara, al costat de Los Angeles, tenia una gran il·lusió per veure de prop al meu ídol, però sempre marcarà la meva vida el 5 d'agost del 1999, quan vaig tenir la gran sort i privilegi de jugar un 1x1 contra Michael Jordan i davant de tots els jugadors del campus, òbviament va guanyar ell, però això era el de menys, un dels somnis que havia tingut des de més petit s'havia complert i no només vaig veure el meu ídol sinó que a més el vaig tocar i jugar un 1 contra 1 d'exhibició. Sempre recordaré aquell dia com un dels més feliços de la meva vida, esportivament parlant.

Per tot això i molt més, aquest video és un homenatge al que considero millor jugador del món de tots els temps, Michael Jordan gràcies per haver existit i fer-nos disfrutar tant.

NO S'HA FET RES!!!

Diumenge, dia 17 de febrer, vam perdre el primer partit oficial de la temporada, davant del AXA F.C. Barcelona per un ajustat 55 - 47.

Sembla un gran resultat, ho és! podria haver estat millor, també! podria haver estat pitjor, segur! el que està clar és que una derrota és una derrota! i de les derrotes s'aprén! per això estàvem contents després del partit, perquè aquesta derrota ens ajudarà a millorar, a no creure'ns que som millors que ningú i a seguir treballant amb la humilitat que sempre ens ha caracteritzat.

Tal com dic en el títol: no s'ha fet res!!! No vam fer el millor partit de la temporada en atac, tampoc en defensa, però la actitut mostrada va ser la millor en molts anys!!! gràcies a aquesta actitut vam tenir entre les cordes al actual campió de la Minicopa d'Espanya. Al principi de la temporada ningú creia en les possibilitats d'aquest equip, ara molta gent hi creu, però quan ens creiem els millors és quan més mal ens farem, perquè les estrelles volen molt alt i a la terra només hi han estrellats.

Necessitem treballar més que ningú, seguir aprenent tècnicament, evolucionar en el joc d'equip, millorar en defensa i jugar i entrenar amb la mateixa il·lusió del primer dia de pretemporada si volem tornar a plantar cara al Barça, la penya, el Cornellà o el Akasvallu, però també ho em de fer si volem guanyar els altres equips. En el bàsquet tothom pot guanyar contra qualsevol equip, el bàsquet és cinc contra cinc i es comença zero a zero, tant sols s'ha de fer un punt més que l'equip contrari, però la manera d'aconseguir-ho és el que fa gran aquest esport.

Felicitats pel partit a tots els membres del equip, pares i seguidors, però recordeu: NO S'HA FET RES!!!